dilluns, 5 d’agost de 2013

AVIÀ - TOURMALET

CRONICA DE LA SORTIDA DE 3 DIES D’ AVIA AL TOURMALET

Tot es va iniciar amb una proposta una mica impensable d’ algú del grup, que amb el temps va començar a agafar força. Un dia es va posar una data i “fil a l’agulla” !!!, tothom a preparar coses.

 Així va començar l’aventura del grup “Avia Cop de Pedal”. Intentarem fer un resum, però la veritat es que la experiència viscuda no es pot explicar amb unes frases mes be o mal escrites, simplement es viuen i et queden a la memòria, i això es el mes important.

 El 1º dia, 2 d’ Agost la gent que vivim a Avià, Cesc, Lluc i Lluis, ens vam trobar a les 6:15 h del matí i ens vam dirigir cap a Berga.
 A la plaça de la Creu ja hi havia l’ Isidre i el Gabri, al poc arriben el Xavi i dues noies que es van apuntar a la festa, la Meri i la Lídia, una mica mes tard, com sempre, va arribar el Pep, però el vam perdonar, portava una llonganissa de regal per esmorzar !!! Desprès de fer unes fotos de record comença el nostre recorregut.

Enfilem direcció Sant Llorenç de Morunys, cap a la Mina, passem el túnel, fosc com sempre, i avall, cap a Llinars, alguns es queixen de que tenen fresca, i d’altres comenten “conserva-la una mica per mes tard”, arribem a Sant Llorenç i algú ja comença a menjar d’amagat,” ep no comencem a fer trampes”, per posar una mica d’ordre i repostar aigua una parada a la font de l’Esquerrana, aigua no tractada !!! però tope fresca i tothom omple els bidons.

Comença la primera prova.…el coll de Port, tots amunt, corba rere corba, pujades i tothom al seu ritme, ens trobem a dalt, fa una mica de vent i fresca, fotos ràpides i avall que hi ha gana, parem a Tuixén, esmorzar de pa amb tomàquet i embotits, amb la llonganissa del Pep, bé la que va fer el Pep, un cop recuperades les panxes i buides les butxaques agafem la carretera que va a Fórnols i el coll de la Trava, un coll no molt dur, però força pronunciat.

 Baixada cap a la Seu, asfalt amb molt mal estat, anem amb una mica de compte, ara ja no fa tanta fresca, fins i tot l’aigua de rec dels camps sembla que refresquin una miqueta. Tenim la idea de dinar a dalt del port del Cantó, truquem per encarregar el dinar i….sorpresa!!! restaurant tancat.

 Decidim prendre una beguda i alguna cosa sòlida que no ompli l’estòmac i enfilem el port, clar a aquelles hores del migdia, 38ºC de temperatura ambient, els cotxes que baixaven (amb una pudor terrible de frens cremats, !!  mal senyal ¡¡¡), ens feien gestos de que estàvem boixos, però nosaltres com ja ho sabem, que estem sonats, doncs ni cas, amunt que falta gent.

 Alguna parada estratègica en alguna ombra (per cert molt poques!!) per recuperar alè, per sort a mig camí trobem un oasis, un safareig amb una aixeta que ens va semblar a glòria, sobretot a alguns que feia dies no es rentaven els peus, l’ Isidre que va aprofitar per fer unes braçades, amunt que queda port. Un cop a dalt comprovem que no hi ha restaurant i les panxes començàvem a roncar d’una forma escandalosa, baixem a tota màquina cap a Sort, i sort que vam trobar un bar que ens vam fer un bocata i unes cervesetes.

 Una vegada recuperats, anem cap a Rialp, a l’Alberg l’ Estades, un lloc molt tranquil, i en aquell mateix moment van arribar les dones amb els cotxes de suport. Hem fet 165 Km, 9 h de bicicleta i 3.400 m de desnivell positiu.

 Ens donen les habitacions, portem les bicis a descansar i nosaltres cap a Sort a passejar una mica, estirar les cames i sopar, aprofitem per veure una mica de futbol i tornem a l’Alberg. Descans i….zzzzzz ¡¡¡¡

 Comença el 2º dia.

 Ens llevem i esmorzem una mica. Sortim a les7:10 h, amb un cel tapadet i alguna gotellada pel camí, però aviat no farà res, fem camí ràpid i ens dirigim cap a Esterri d’ Aneu, al costat del riu, comencem la primera del dia, el port de la Bonaigua, un port no massa dur, però força llarg, que conforme vas arribant al final et sembla mes divertit, com sempre ens quedem 3 mes endarrerits, comencem a sentir crits d’ànims, son els companys que son al refugi d’ Ares que ens esperen per esmorzar, uns botifarres, altres bacon i el Lluc truita.

 Acabem de pujar el port i amb una baixada força ràpida cap a Vielha, on fem una parada per repostar líquids.
 Ens dirigim a Bossost, segon punt del dia on comença un altre port, el de Portillon, no es molt llarg, però si força dur, a dalt ja tenim l’equip de suporters, l’Ester, la Teresa, la Dolors, la Maria, l’Ariadna, ah !!!! I la petita Iris, la filla del Xavi, que ja forma part del grup d’animació, i com anima !!!!

 Reposem una mica, algun plàtan i….. Baixem a tota pastilla i ens dirigim a Banyeres de Luchon, decidim menjar alguna cosa, es una mica tard per la cuina francesa, però desprès de buscar desesperadament, la Lidia, amb el seu domini del francès, - la llengua -, clar i la Meri aconsegueixen trobar un restaurant que ens fan un lloc al mig de la vorera, posen unes taules amb fondo de mar i apa !!! a menjar plats amb hamburgueses mig crues, enciams diversos i, evidentment pel Lluc, amb uns ous ferrats.

 Encara ens queda un altre port, el Peyresourd, força exigent, sort que al mig de la pujada vam trobar algunes fonts on poder respostar, refrescar-nos i algú refrescar el mòbil, la cartera i els donuts.
 Arribem dalt amb molta fresca, però el grup de suport ja ens esperava i ens van donar ànims per la baixada, encara que vam haver de consultar un plànol local per poder veure on havíem d’anar a dormir.

A mitja baixada un trencant a l’esquerra en una corba de dretes veiem el rètol “Germ” i cap allà, un altre sorpresa, 2 Km de pujada de un 7% de desnivell, ja portàvem 123 Km, 8 h de bici i 3.200 m de desnivell positiu acumulats, algú va necessitar una barreta per acabar, un altre va arribar caminant i el Xavi no ho va fer caminant perquè va dir que no podia !!!! Clar li falta una cama !!!!, ell sempre amb el seu bon humor.

 Ens trobem un alberg amb una “habitació” amb 3 llits dobles, unes lliteres a sota el sostre que no podies aixecar ni el cap, i com eren les 7 ja no havia servei, tothom va marxar i ens van deixar el sopar fet.
 En aquells moments van arribar el Gerard i l’Anna amb la furgo per poder tornar les bicis a casa. Algú va voler baixar al poble a buscar begudes i només van trobar 4 Coca-Cola!!!, així que donat l’èxit només quedava sopar, recollir els plats i anar a intentar dormir.
 Unes quantes rialles desprès arriba el silenci, que com es lògic en aquests casos va quedar trencat ràpidament pels sons guturals i nasals del personal, algun mòbil -alarma a les 3 del matí.

 A les 6:00 h tothom llevat……...comença el 3º dia.

  Diumenge 4, el gran dia, tothom nerviós, inquiet, no paràvem, ningú deia res, aquella tensió es mastegava a l’ambient.
Ens hem de preparar l’esmorzar, el Cesc fa pa torrat, un altre treu els plats,…… la mantega,…la melmelada,…..al final quasi no deixem res…..anem a buscar les bicis, una mica d’aire a les rodes, una mica d’oli... comencem la baixada pel camí de l’alberg tot de grava, arribem a la carretera, anem baixant i, falten 2 !!! El Pep i el Gabri, on son? truquen, el Gabri ha trencat la roda de darrera !!!! merda !!!, s’ha acabat la sortida ???….. però no patiu, tenim el comodí de la trucada…Dolors !!! Baixa la roda que vaig fer arreglar al Grandia !!!, dit i fet, la Dolors es vesteix ràpid, acompanyada de la Maria, cotxe i avall amb la roda, 20 minuts i de nou amb marxa.

 Fem un bon traçat de carretera força pla fins a Arreau on comença el coll de Aspin, 66 vegades present en el Tour de França, realment es dur, no molt llarg però fort, arribem i toca foto, amb unes quantes amigues no convidades; un grup de vaques que volen llepar alguna bicicleta i al Lluc que fa un pase torero de cintura que deu ni do ¡¡¡

 Fem la baixada molt ràpida amb força fresca i abrigats per la ocasió, fins al peu del Llac Payolle on parem a fer una cafè amb llet i un cruasant, croissant en francès, algun pipí i apa cap Saint Marie Campan on comença el port final de la nostra aventura…….el Tourmalet.

 Els primers km semblen fàcils, pujades al 4 %, 5 %, i anar fent, però cada vegada anava pujant, km a km la “moyenne de la pente” (mitjana de la pendent) cada cop mes alt, 7,5 %, la suor comença a ser important, 8,5 %, ja no veiem els de davant, ens quedem un grup endarrerit ( com de costum ), estem convençuts que amb companyia es puja millor, i anem pujant, 9 %, això s’anima, fem alguna parada estratègica per fer alguna foto, alguna barreta, aigua, aire fresc…..9,5 %, necessitem aigua, arribem al poble de la Mongie, ens han dit que trobarem una font, però crec que la font es va assecà, ¡¡ no la trobem !! i la pujada cada cop mes exigent, tothom ens passa, però nosaltres amunt, trobem un baixant d’aigua i, com no podia ser d’un altre manera, de cap a l’aigua, sort, ens va reviscolar i ja quedàvem els 3 últims Km a 9,5 %, però ja no es feien tant malament, semblava mes fàcil, ja era el final, sentim els crits d’ànims de les suporters, arribem els 3 plegats, els altres han anat arribant de forma esglaonada, i ja prenien una cervesa, cosa que ens apuntem ràpid.

 Hem arribat, fotos de rigor, salutacions, rialles……..ho hem aconseguit.

Últim dia de 60 Km, 4 h de bici i 2.020 m de desnivell positiu.

 Ens canviem de roba, tots als cotxes i a dinar a Barèges, veiem les destrosses de les últimes riuades, tremendes, brutals, no tenim paraules, et quedaries bocabadat , pensant com pot fer això la natura, hem vist lo maco, extraordinari i per un altre cantó del port la destrucció i el patiment que devia passar aquella gent.

 Ara ja podem dir que s’ha acabat l’aventura.

 Realment dir que ha sigut una experiència fantàstica, ens quedem curts, no te adjectius, creiem que per tothom a estat extraordinari, per alguns ha sigut una comprovació de les seves forces portades a l’extrem, altres veure fins a on podia arribar i en quan temps, d’altres una prova de superació, altres veure si eren capaços de poder acabar, tothom tenia el seu objectiu personal i, crec que tothom haurà tret la seves conclusions.

 Aconsellem la sortida, es molt divertida!!!!! Sobretot si el grup es tant magnífic com el nostre.

 Hem de donar un agraïment molt especial a les nostres parelles que van aguantar els 3 dies d’una forma estoica i exemplar, animant i donant suport logístic, al Gerard i l’Anna per fer l’esforç de fer aquella kilometrada per acompanyar-nos a la meta i evidentment, a tota la resta del grup “ Avià Cop de Pedal” que no van poder venir per diferents motius i que segur tenien moltes ganes, però que també van saber donar el seu suport des de la distància.

 Moltes gràcies a tots i totes!!!!


1 comentari:

Meri ha dit...

Molt bona crònica!! I magnífica sortida!!!